Ens estimen la ciència ficció?

Daniel Gonzalez Martin

L’autor i historiador de la ciència ficció Brian Aldiss lamentava la manca d’empatia cap al gènere en un article de Bryan Appleyard en el “The Sunday Times“. Aquest periodista recull una sèrie d’impressions sobre aquesta literatura en els nostres dies. “Una ciència ficció nova, dura, lògica i fructífera és ara una raresa”. Altrament, ens trobem en un veritable escenari de ciència ficció: canvi climàtic, recursos petrolífers exhaurint-se, xarxes de comunicació més extenses i complexes que mai, turistes espacials, …. I per això demanem que la ciència ficció tingui més vigència de la què li atribuïm, i ens preguntem si no ens l’estimen prou.

Se l’estima el món editorial la ciència ficció? Alguns autors prefereixen no ser encasellats dins el gènere. Aldiss explica que la primera novel·la de Salman Rushdie (Grimus. 1977) va ser mereixedora del guardó a la millor novel·la de ciència ficció, però que els editors van preferir retirar la novel·la del premi en l’últim moment. “Si li haguessin posat l’etiqueta d’escriptor de ciència ficció ningú no hagués volgut saber d’ell res més”. Tanta mala premsa dóna ser autor/a d’aquesta narrativa?

Se l’estimen els autors la ciència ficció? Hi ha qui afirma no escriure ciència ficció, encara que les seves obres es podrien incloure en el gènere. Margaret Atwood, per exemple, afirma no escriure ciència ficció, si no “ficció especulativa”. Això és ben lícit, és clar, però podríem trobar també algunes de les seves obres al prestatge de “ciència ficció” a la biblioteca i no seria pas un error. Stanislaw Lem deia a una de les seves últimes entrevistes que “El gènere de la ciència ficció és una cosa que no suporto, el considero un gènere molt menor, pueril y mancat de tot valor cognitiu” i que “de jove vaig escriure novel·les properes a la ciència ficció per a poder escapar del realisme social en boga i per a sortejar la censura estalinista, però no deixo que es reeditin…” Ray Bradbury lamentava ser considerat només com un autor de ciència ficció malgrat que aquesta narrativa constitueix una part no majoritària de la seva obra.

Premis literaris específics dels gènere n’hi ha molts i diferents. Però, estan exclosos de poder optar al Premi Nobel de Literatura els autors de ciència ficció? Que un/a escriptor/a aspiri al Premi Nobel és ben lícit i comprensible. Antonio Lobo Antunes, que no ha escrit ciència ficció, declarava en rebre el “Premio de Literatura en Lenguas Romances de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara” que “només hi falta el gros”. Sobre Lem s’ha dit que no ha rebut “el gros” pel fet de ser considerat un autor del gènere. Això no ens ha de fer mal. Hi ha autors excel·lents que no el tenen (Calvino, Borges, Vonnegut…. estan a la meva llista). De totes maneres, ja tenim resposta a l’última pregunta: tenim una autora guardonada amb el Premi Nobel de literatura (el 2007) que ha escrit ciència ficció: Doris Lessing, autora de “Canopus en Argos: archivos” (1980-81), una “Space opera” que ha estat àmpliament comentada en estudis de política i gènere. S’esvaeix així l’estigma sobre aquests escriptors? Doncs sembla ser que no. Almenys Harold Bloom, crític literari i autor de cànons lloats, no es talla en dir que l’obra de Lessing dels últims 15 anys és difícilment llegible.

Sigui com sigui, la ciència ficció mantindrà sempre la bona salut d’unes poques bones qualitats. Ens ho diu Aldiss: “Borges, com Lem, sospita que no sabem res sobre nosaltres. T’interessa això? Sí. Llegeix ciència ficció.” Appleyard també ressenya a l’article una novetat editorial: “Different Engines: How Science Drives Fiction and Fiction Drives Science” (2008) de Mark L. Brake i Neil Hook. Aquests autors defensen que els autors i autores de ciència ficció són lliures d’especular en una mesura que els científics no ho són. La ciència ficció és un company necessari de la ciència. Com pot la ficció deixar de contemplar futurs possibles en un món en canvi constant? Com pot la ciència començar a creure en la seva saviesa, en la seva veritat, sense escriptors i escriptores que cerquen a la davantera del territori?

Ens estimen els/es lectors/es la ciència ficció? Rotundament sí. No hem de deixar de tenir present aquests arguments, de la mateixa manera que un cànon pot ser un bon repertori d’on treure informació per a noves lectures. Però el primer criteri a què hem d’atendre és el nostre gust. I si ens agrada llegir ciència ficció doncs endavant. Per què hauríem de deixar d’estimar-la?

Referències

Appleyard, Bryan. “Why don’t we love science fiction?“. En The Sunday Times [en línia]. 2 de desemre de 2007 [Consulta: 26 de novembre de 2008]. Disponible a: http:// entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/books/article2961480.ece

López, Angeles. “La ciencia ficción es un género pueril (Entrevista a Stanislaw Lem)” En La Vanguardia [en línia]. 12 d’abril de 2006 [Consulta: 26 de novembre de 2008]. Disponible a: <http://www.lavanguardia.es/premium/publica/ publica?COMPID =512649 16023&ID_PAGINA=3744&ID_FORMATO=9>

Maiello, Michael. “A Nobel Prize For Science Fiction“. En Forbes [en línia]. 10 d’octubre de 2007 [Consulta: 26 de novembre de 2008]. Disponible a: http://www.forbes.com/2007/10/12/nobel-prize-lessing-opinion-books-cz_mm_1012lessing.html

Agraïments

Aquest text va ser escrit originàriament per al butlletí “Estacio Garcilaso” núm 4, de la Biblioteca Garcilaso.

Comparteix